L'univers al Laboratori d'Art!

Alguns de vosaltres ens heu escrit per explicar-nos que esteu treballant el tema de la Cantània d'enguany amb els mestres d'altres assignatures. Avui, la Marta Grané de l'escola Sagrada Família de Caldes d'Estrac ens ha enviat aquests enllaç on podem veure la feinada que els seus alumnes han fet al Laboratori d'Art del centre al voltant de l'espai, les galàxies, els planetes, els forats negres i les estrelles. Aquí teniu alguns exemples, però podeu veure més fotos fent clic aquí. Mireu, mireu!

Si voleu compartir aquestes experiències amb nosaltres i la resta de professorat inscrit, ens podeu escriure a cantania@auditori.cat

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA: La història de l'univers des de diversos punts de vista

El cel, amb ulls científics

Experimentar amb prismàtics i telescopi

El fantástico viaje al Big Bang

Jürgen Teichmann (text) i Katja Wehner (il·lustració)

Siruela, 2014

Aquest llibre per als amants de l’astronomia comença fa quatre-cents anys, al 1609, quan el famós físic italià Galileo Galilei, gràcies a l’acabat d’inventar telescopi, va descobrir davant dels seus ulls muntanyes a la nostra Lluna i quatre petites llunes al voltant del planeta Júpiter. I no sols això: la Vía Làctia no era una boira lletosa, no, sinó un immens oceà d’estels! El descobriment d’aquell cel del tot nou va obrir, fa quatre segles, l’exploració de l’univers, un viatge infinitament emocionant que ens ha permès detectar fins ara nous planetes, púlsars, forats negres…Des de la primera gran “estrella” de l’astronomia moderna, Galileo Galilei, Jürgen Teichmann ens acompanya pel cosmos, ens ajuda a calcular la força de la gravetat, ens descobreix Urà i els raigs infraroigs, entrem en el codi secret de les estrelles, esbrinem a quina distància es troben les galàxies, escoltem l’eco del Big Bang… i reproduïm alguns descobriments amb el nostre telescopi i realitzem petits experiments.

Respostes planeres a grans preguntes de la humanitat

Bon joc de desplegables

Com va començar el món?

Christiane Dorion (text) i Beverley Young (il·lustració)

Cruïlla, 2015

A partir de 6 anys

La pregunta del títol d’aquesta guia, plena de solapes, rodes i desplegables espectaculars, n’engloba unes quantes més, igualment d’existencials. Com va començar l’univers? D’on venim els humans? Com eren els nostres avantpassats?

I, després de donar resposta als orígens de l’univers i del nostre planeta, continua plantejant-ne més i més. Per què les idees de Darwin van ser tan revolucionàries? Com s’ho van fer els romans per crear un imperi tan extens? I la mare de totes les preguntes, especialment per als més menuts: quin futur ens espera?

Gran edició i il·lustració

Manera molt interessant i divertida d’abordar els temes

El misterio de la vida

Jan Paul Schutten (text) i Flor Rieder (il·lustració)

Maeva Ediciones, 2017

No és gens estrany que El misterio de la vida, des que va publicar-se originalment en neerlandès el 2013, acumuli importants premis i elogis. Per la seva acurada edició, sí, amb tapa dura i una combinació de cinc colors Pantone i un negre. Per les il·lustracions de Floor Rieder, també. Però sobretot, per la quantitat de preguntes enginyoses que es proposa respondre’ns, de manera senzilla i amb molt d’humor, Jan Paul Schutten al voltant d’un tema tan apassionant i intrigant com l’origen i l’evolució de la vida. Sols llegint l’enunciat de les qüestions que ens planteja l’autor a l’extens índex d’El misterio de la vida ja ens aboca, sense remissió, a deborar-ne les explicacions corresponents. Unes respostes que no volen satisfer únicament la curiositat suscitada, sinó sobretot estimular-la i, qui sap, si despertar en alguns petits o grans lectors futures vocacions científiques.

Molt il·lustrat i dinàmic

Premi al millor llibre editat

Profesor Astrocat y las fronteras del espacio

Ben Newman (il·lustració) i Dr. Dominic Walliman (text)

Barbara Fiore, 2014

En algun moment o altre, els nens aixequen la mirada de terra (o de les pantalles!) i es fixen en el cel. L’atracció per la Lluna i les estrelles, els coets espacials i els astronautes, el Sol i l’univers és, valgui la redundància, universal. I aquest llibre, premiat per la impecable edició, es proposa explicar als infants la complexitat i els secrets de l’espai, des del Big Bang a la formació progressiva d’estels i galàxies, per mitjà d’un viatge al voltant del Sol, els planetes, la Terra i el seu fidel satèl·lit lunar. Però també a través dels aparells i instruments amb què els científics i astrònoms investiguen tot aquest món infinit: telescopis, satèl·lits, l’Estació Espacial Internacional, les naus i els vestits espacials…

El llibre es pot llegir com una història, del principi a la fi, o per capítols, independents els uns dels altres, i inclou un glossari final per entendre i recordar conceptes explicats.

Basat en la cantata Beceroles a la Cantània del 2011

Descoberta lúdica del llenguatge i l’expressió (l’origen del llenguatge)

L’Arca de Babel

Màrius Serra

Estrella Polar, 2012

A partir de 10 anys

A l’escriptor Màrius Serra, l’Auditori li va demanar que escrivís el text de la Cantània del 2011. I de resultes del text Beceroles, cantat per trenta mil veus d’entre vuit i dotze anys, el juganer autor en va construir una versió novel·lada, L’Arca de Babel, el seu primer llibre per a nens. Com el seu nom indica, parteix dels mites de l’arca de Noè i la torre de Babel per explicar-nos la història del llenguatge, les llengües i els alfabets. Els dos joves protagonistes, l’Alfred i l’Elisabet, es veuen arrossegats per una pluja torrencial a navegar dalt d’una arca de Babel per set grans mars del nostre planeta, cadascun vinculat a una gran cultura (l’àrab, l’eslava, l’oriental, la mediterrània, la grega clàssica…), dels quals aniran pescant tota mena de lletres i paraules. En aquesta llarga travessia viuran aventures alfabexcitants i aprendran a expressar el que senten amb paraules: i quan arribin finalment al Mare Nostrum, ja es podran dir una cosa molt especial que fins llavors no havien estat capaços de dir-se.

Visió des de la filosofia

Reflexió

El sentit de la vida

Oscar Brenifier (text) i Jacques Després (il·lustració)
Cruïlla, 2010

No hi ha una resposta única per a les grans preguntes sobre la vida. Com tampoc no hi ha una sola manera de pensar. Amb aquest llibre els infants aprendran a reflexionar al voltant del sentit de la nostra existència.

Molt il·lustrat i dinàmic

Visió des de la mitologia

El gran llibre dels mites grecs

Eric A. Kimmel (text) i Pep Montserrat (il·lustració)

Estrella Polar, 2016 (2017, segona edició)

En una època en què els nens viuen al “núvol”, envoltats de telèfons intel·ligents, pissarretes i pantalles, per què cal explicar-los els antics mites grecs? L’autor d’El gran llibre dels mites grecs ens en dóna tres respostes possibles al pròleg, abans de passar a relatar-nos amb un llenguatge col·loquial i accessible als lectors d’avui dotze de les històries més conegudes de la mitologia grega. D’entrada, perquè són relats magnífics, hi diu. Segonament, perquè els mites són a la base de la nostra llengua i de la literatura universal, en la qual n’hi ha contínues al·lusions al llarg de les èpoques. I, finalment, perquè els mites amplien les fronteres de la nostra imaginació. Neil Armstrong hauria caminat sobre la Lluna si els grecs no haguessin plasmat el desig de volar d’Ícar? L’obra d’Eric A. Kimmel, completada amb il·lustratius dibuixos de Pep Montserrat, convida a endinsar-se en històries com les d’Eco i Narcís, Prometeu, Pandora i la seva capsa, el rei Mides, Perseu i Medusa…, per descobrir-nos un món teixit a partir de relats que han estat transmesos de pares a fills durant generacions.

Visió més poètica

 Clàssic

El Petit Príncep

Antoine de Saint-Exupéry

Tot i la brevetat, El Petit Príncep és l'obra més coneguda de l’escriptor francès Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944). Publicat el 1943 per l'editorial Reynald & Hitchcock a Nova York, just un any abans que l’autor desaparegués per sempre més pilotant un avió en plena Segona Guerra Mundial, el petit llibre narra la trobada entre un nen i un aviador al desert del Sàhara, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l'adult. Sota l'aparença d'un conte per a nens, de fet, s’amaga un conte poètic i filosòfic il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració i que són tan coneguts o més que el text. Cada capítol, que es pot llegir com una al·legoria, relata la perplexitat del petit príncep respecte dels comportaments absurds de les persones grans. El Petit Príncep, quasi setanta-cinc anys després, continua essent un referent de la literatura i s'ha publicat en més de dues-centes llengües i dialectes de tot el món!

Visió geocèntrica de l’univers

Jocs experimentals

La Terra

Charline Zeitoun (text) i Peter Allen (il·lustració)

Combel, 2005 (2008, segona edició)

Els volcans, els terratrèmols, el desplaçament dels continents…: la Terra no és plana, però sí que és plena de secrets interiors. I amb aquest enginyós llibre, publicat per primera vegada el 2003 a França amb textos de Charline Zeitoun i il·lustracions de Peter Allen, els infants els poden descobrir a través d’experiments tan simples com reveladors. Perquè, se us hauria acudit mai comparar el nostre planeta i les seves capes amb un ou dur? O heu provat mai de provocar a casa o a classe una erupció volcànica (controlada!) amb vinagre i bicarbonat? Són en total nou experiments, com fer muntanyes amb les mans o fòssils amb farina i aigua, que estimulen els infants a descobrir la ciència tot jugant a aplicar, en la seva vida quotidiana, els fenòmens científics determinants en el nostre planeta per comprendre’ls millor. Preparats per viure l’aventura de la ciència? Doncs deixeu-vos acompanyar per l’Anna i en Carles.

Visió des de l’art

Potencia la imaginació i creativitat

Miró, el color dels somnis

Sandrine Andrews (text) i Joan Miró (il·lustració)

Cruïlla, 2008

Joan Miró (1893-1993) va crear un món de fantasia on es barrejaven la pintura i la poesia. Als seus quadres, en efecte, trobem figures de colors i de formes fantàstiques, criatures estranyes i meravelloses alhora. Miró imaginava, amb tota mena de materials, un univers de llum i de colors en el qual els somnis tenien un gran protagonisme. Aquest llibre de Sandrine Andrews els interpreta i els mira d’explicar al gran públic mitjançant una selecció de les pintures del famós pintor amb un peu a Catalunya i un altre a Mallorca.

Mòbils i sistema solar

Visió des de l’art

Alexander Calder. Això és un artista!

Alexander Calder i Patricia Geis (il·lustració)

Combel, 2009

La col·lecció “Això és art! / Això és un artista!”, de l’editorial Combel, s’ha especialitat a presentar la vida i l’obra de grans pintors i escultors a través d’enginyosos i sorprenents llibres pop-up. Combinant la història de l'art amb desplegables, solapes, jocs i 3D, la intenció és convertir els infants en veritables amants de les pintures i escultures més cèlebres de tots els temps, i dels artistes més reconeguts. Com l’escultor, pintor i dibuixant nord-americà Alexander Calder (1898-1976), a qui se li dedica un dels volums ple de descobriments, aprenentatges i diversió.

En Sergi Belbel, autor de la Cantània 2018, ens presenta "Partícules"

"No recordo com va ser que vaig decidir que la història de l'Univers podia constituir la base del text de la Cantània del 2018 quan la meravellosa gent de l'Auditori que s'encarrega d'organitzar-les em van fer la proposta. Fa disset anys havia escrit un musical amb el compositor Òscar Roig sobre la família, el temps i la mort, a partir de la interpretació sui generis d'alguns conceptes de física quàntica (El temps de Planck, que es va veure l'any 2000 al Teatre Romea) i des d'aleshores el tema de l'Univers, de com es va originar a partir d'una gran explosió ("Big Bang") fa tretze mil milions d'anys i de les lleis científiques que el regeixen, sempre m'havia atret. 

A l'Univers, tot es belluga. Tot s'escalfa o es refreda. Les partícules vibren. I què és la música? Exactament això: vibració, temperatura, partícules en moviment frenètic o pausat, caòtic o harmònic. Però també és ànima, sentiment, misteri. No podem atènyer només amb la raó la immensitat de l'Univers i la música ens pot ajudar a entendre'l. I és el que ha fet en Lluís Vidal amb la seva composició lleugera i profunda alhora, "còsmica", plena de color, de joc, de saviesa, de vida... Ha sabut tocar la música de l'Univers. Misteriosa i evocadora."

Sergi Belbel (Terrassa, 1963) Autor, director i traductor teatral. Membre fundador de l’Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor de Dramatúrgia de l’Institut del Teatre de Barcelona des de 1988.  Director artístic del Teatre Nacional de Catalunya entre els anys 2006 i 2013. Ha escrit unes vint obres teatrals que han estat representades a diversos països d’Europa i Amèrica. Ha traduït, entre d’altres, obres de Molière, Goldoni, Koltès, Marivaux, De Filippo, Perec, Jon Fosse i Beckett i ha dirigit obres d’autors clàssics i contemporanis; entre d’altres: Shakespeare, Calderón, Molière, Goldoni, Koltès, Mamet, De Filippo, Marivaux, Némirovsky, Guimerà, Vilanova, Benet i Jornet, David Plana i Jordi Galceran. Ha obtingut, entre altres guardons, el Premi Nacional de Literatura Dramàtica de la Generalitat de Catalunya 1993-95, el Premi Nacional de Literatura Dramàtica del Ministeri de Cultura espanyol, el premi Molière 1999 a la millor obra còmica (Després de la pluja), el Premi Nacional de Teatre 2000 de la Generalitat de Catalunya, el Premi Max de las Arts Escèniques 2002 i el Premi Ciutat de Barcelona de les Arts Escèniques 2003.

US PRESENTEM LA CANTÀNIA 2017/18: "PARTÍCULES"!

Música de Lluís Vidal / Text de Segi Belbel

Els científics afirmen que fa aproximadament tretze mil milions d'anys, una gran explosió va originar el nostre Univers. En els primers instants de la seva existència, es varen crear les quatre dimensions que ara anomenem "espaitemps": tres d'espai i una de temps. Quatre forces també es van separar ja en el primer segon de vida: la força electromagnètica, les dues forces nuclears -forta i dèbil- i la força gravitacional. També des d'aquests primers instants, apareixen les partícules: protons, electrons, neutrons. En aquests inicis, tot té la forma d'una mena de sopa caòtica i incandescent. Després, l'Univers progressa i la temperatura, extremadament calenta, es va refredant de mica en mica. 

Aquest refredament provoca que les partícules comencin a agrupar-se entre elles. I és així com començaran a aparèixer els àtoms: combinacions de nuclis de neutrons i protons amb electrons donant-hi voltes. I l'Univers es refredarà encara més i els àtoms es combinaran entre ells conformant molècules. I les molècules s'ajuntaran entre elles, etcètera. Es crea, d'aquesta manera, el que anomenem "matèria". L'Univers continuarà avançant en la dimensió temporal i es refredarà cada cop més, i apareixeran tota mena de combinacions de partícules que conformaran galàxies, nebuloses, estrelles, planetes... 

En un d'ells, anomentat Terra, milers de milions d'anys més tard, aquestes combinacions de partícules i d'elements produiran aigua i altres components que faran sorgir la vida. I la vida crearà éssers amb capacitat d'observar i de recrear tota aquesta història: la música de l'Univers.

Sinopsi de Sergi Belbel

Les cartes més emocionants de la Cantània

Hola!

Fa unes setmanes vàrem rebre un sobre molt especial. Era dels alumnes de 5è de l'escola Laietània de Badalona que participen a la Cantània d'aquest any. Tenien tantes preguntes a fer a l'Alex Martínez, el compositor d'enguany, que es van dedicar a escriure-li cartes i traslladar-li tot el que tenien en ment. 

Hem volgut compartir amb tots vosaltres algunes d'aquestes cartes. Fixeu-vos l'emoció, implicació i alegria de totes elles! Ens encanta veure com moltes de les escoles que participeu any rere any o per primera vegada, agafeu Cantània com a un projecte molt més enllà d'una cantata. Ens enamora saber el què significa per a alumnes, mestres i famílies. Cantània no passa de llarg, arriba per a quedar-se. 

I vosaltres, quins projectes esteu fent en relació a la cantata d'aquest any? Compartiu-ho amb nosaltres responent aquest post. 

Gràcies, Escola Laietània de Badalona per a compartir amb tots nosaltres aquestes cartes tan maques! 

 

 

 

 

Els dibuixos dels vostres alumnes!

Aquesta vegada els protagonistes del post són els nens i nenes de Cantània! 

Com bé sabeu, Cantània és un projecte transversal que moltes escoles utilitzeu per a treballar d'altres matèries, a més de la música, i involucrar tota l'escola. Aquest any hem volgut incentivar la col·laboració dels nens i nenes demanant que dibuixessin la cantata, que agafessin qualsevol part del text i la il·lustressin. El resultat ha estat uns dibuixos espectaculars que ens han servit per a il·lustrar els vídeos que, des de fa anys i de manera voluntària, dues mestres, la Noemí Fernández i la Noemí López, munten perquè totes les escoles tingueu música i text tot en un (moltes gràcies!). 

A més, cada any hi ha una escola que il·lustra el llibret del CD i aquest any ha estat l'escola La Sardana de Badia del Vallès. Si voleu participar en properes edicions, només cal que ens ho comuniqueu! 

Ens encanta col·laborar en el desenvolupament de la creativitat i musicalitat dels nens i nenes! Esperem que l'any vinent rebem tants dibuixos que puguem embolcallar L'Auditori sencer! 

Us deixem una mostra d'alguns dels dibuixos que hem rebut aquest any. 

 
 

 

 

 

 

Entrevista a l'Alex Martínez, compositor de "La nit dels malsons"

Fa poques setmanes vàrem publicar l’entrevista amb Marta Buchaca, autora del text de “La nit dels malsons”. Li vàrem preguntar per què havia triat el tema dels malsons, com l’havia encarat, quin havia estat el procés de creació de la cantata... però què us semblaria saber una mica més sobre la música?

Les partitures de la cantata que esteu treballant a les vostres escoles, són obra de l’Àlex Martínez, un compositor de Cardedeu, pianista de jazz,  autor de bandes sonores de pelis com Tadeo Jones (que va escriure juntament amb Zacarias M. de la Riva), i orquestrador de projectes com el disc dels 25 anys del Club Super3 o del tema Don’t give up, de l’últim anunci de La Marató de TV3.

Àlex, ara farà un parell d’anys, vas rebre una trucada de L’Auditori per fer-te una proposta: escriure la cantata de 2017. Què és el primer que et va passar pel cap? Sabies el què era el projecte Cantània?

Doncs sí. Fa uns quants anys l’Assumpció Malagarriga ja va pensar en mi i em va fer l’encàrrec, però en aquell moment estava involucrat en un projecte d’una banda sonora i no vaig poder assumir-lo. M’ha fet molta il·lusió que finalment hagi estat possible.

Escriure una cantata deu ser molt diferent que escriure una banda sonora, oi? En el cas de les pelis, la música ha de partir de les imatges, però en el cas de “La nit dels malsons”, vas esperar a tenir el text sencer per posar-hi música?

El que tenia molt clar és que volia fer una música d’un estil i estètica marcades clarament pel jazz-rock o jazz-fusió. Fins que no vaig tenir les primeres lletres no vaig començar a concretar les cançons. Habitualment treballo amb formacions orquestrals, però per aquest projecte volia desmarcar-me i aprofitar l’ocasió per fer arribar als nens i als mestres de música un estil que m’encanta i que és, potser, el que m’agrada més de tots, el jazz modern.

I t’ha quedat una cantata més “rockera” i animada que mai! Tot i que els malsons i les pors no són un tema especialment alegre... com és que se’t va acudir encarar-lo d’una forma tan animada? Buscaves el contrast?

Va ser una aposta molt personal. Però alhora tenia la sensació que quan em van encarregar el projecte ho van fer amb la intenció d’obtenir un resultat diferent de l’estètica instrumental més habitual de les cantànies anteriors. La meva proposta d’apropament des de la “música moderna” (no m’agrada gaire això de les etiquetes…) va ser molt ben rebuda per l’equip de Cantània i això em va encoratjar a treballar de valent. El meu repte ha estat crear una música que alhora que té una primera capa més òbvia, que podríem dir comercial, té un fons ric harmònicament i rítmicament i que farà que els músics també gaudeixin tocant-la.

En un dels temes de la cantata, “Els valents també tenen por”, se’ns diu que tothom té por d’una cosa o altra. Quina és la por del compositor?

Fàcil en el meu cas (suposo que en el de molts músics). La meva por és que, d’aquí un temps, quan hagi passat tot, torni a escoltar la Cantània i senti que vaig fer una bona feina. Crec molt que la música s’ha de gaudir, i que es pot gaudir a diferents nivells intel·lectuals. Per això he procurat que la part que canten els nens i nenes (les melodies, els ritmes, etc.) siguin assumibles i engrescadors.

I com portes les pors escèniques?... perquè aquest any et tocarà també pujar a l’escenari: a més a més de ser l’autor de la partitura, aquests mesos de maig i juny, seràs també el teclista en alguns dels concerts! Com t’imagines això de pujar a escena amb centenars de nens cantant la teva música? 

Doncs estic segur que serà una experiència extraordinària! Sé que cada concert serà diferent i hi passaran coses úniques. Això és la màgia de la música!

I una última pregunta, i potser la més difícil: a la Marta Buchaca li va costar molt decidir-se quan li vam preguntar i suposem que a tu tampoc et serà fàcil triar, però quin és per tu el “hit” de la Cantània d’aquest any? Si t’haguessis de quedar amb un dels temes, quin seria?

Doncs tinc el cor dividit! Sé quin és el “hit” (si poguessin fer un escrutini, ja, ja, ja…): “Els guardians de la por”. Però jo vull fer la meva particular votació per una cançó que m’agrada especialment, “Sóc rara”.

I el vostre? Quin és el vostre “hit” de la Cantània 2017?