Entrevista a l'Alex Martínez, compositor de "La nit dels malsons"

Fa poques setmanes vàrem publicar l’entrevista amb Marta Buchaca, autora del text de “La nit dels malsons”. Li vàrem preguntar per què havia triat el tema dels malsons, com l’havia encarat, quin havia estat el procés de creació de la cantata... però què us semblaria saber una mica més sobre la música?

Les partitures de la cantata que esteu treballant a les vostres escoles, són obra de l’Àlex Martínez, un compositor de Cardedeu, pianista de jazz,  autor de bandes sonores de pelis com Tadeo Jones (que va escriure juntament amb Zacarias M. de la Riva), i orquestrador de projectes com el disc dels 25 anys del Club Super3 o del tema Don’t give up, de l’últim anunci de La Marató de TV3.

Àlex, ara farà un parell d’anys, vas rebre una trucada de L’Auditori per fer-te una proposta: escriure la cantata de 2017. Què és el primer que et va passar pel cap? Sabies el què era el projecte Cantània?

Doncs sí. Fa uns quants anys l’Assumpció Malagarriga ja va pensar en mi i em va fer l’encàrrec, però en aquell moment estava involucrat en un projecte d’una banda sonora i no vaig poder assumir-lo. M’ha fet molta il·lusió que finalment hagi estat possible.

Escriure una cantata deu ser molt diferent que escriure una banda sonora, oi? En el cas de les pelis, la música ha de partir de les imatges, però en el cas de “La nit dels malsons”, vas esperar a tenir el text sencer per posar-hi música?

El que tenia molt clar és que volia fer una música d’un estil i estètica marcades clarament pel jazz-rock o jazz-fusió. Fins que no vaig tenir les primeres lletres no vaig començar a concretar les cançons. Habitualment treballo amb formacions orquestrals, però per aquest projecte volia desmarcar-me i aprofitar l’ocasió per fer arribar als nens i als mestres de música un estil que m’encanta i que és, potser, el que m’agrada més de tots, el jazz modern.

I t’ha quedat una cantata més “rockera” i animada que mai! Tot i que els malsons i les pors no són un tema especialment alegre... com és que se’t va acudir encarar-lo d’una forma tan animada? Buscaves el contrast?

Va ser una aposta molt personal. Però alhora tenia la sensació que quan em van encarregar el projecte ho van fer amb la intenció d’obtenir un resultat diferent de l’estètica instrumental més habitual de les cantànies anteriors. La meva proposta d’apropament des de la “música moderna” (no m’agrada gaire això de les etiquetes…) va ser molt ben rebuda per l’equip de Cantània i això em va encoratjar a treballar de valent. El meu repte ha estat crear una música que alhora que té una primera capa més òbvia, que podríem dir comercial, té un fons ric harmònicament i rítmicament i que farà que els músics també gaudeixin tocant-la.

En un dels temes de la cantata, “Els valents també tenen por”, se’ns diu que tothom té por d’una cosa o altra. Quina és la por del compositor?

Fàcil en el meu cas (suposo que en el de molts músics). La meva por és que, d’aquí un temps, quan hagi passat tot, torni a escoltar la Cantània i senti que vaig fer una bona feina. Crec molt que la música s’ha de gaudir, i que es pot gaudir a diferents nivells intel·lectuals. Per això he procurat que la part que canten els nens i nenes (les melodies, els ritmes, etc.) siguin assumibles i engrescadors.

I com portes les pors escèniques?... perquè aquest any et tocarà també pujar a l’escenari: a més a més de ser l’autor de la partitura, aquests mesos de maig i juny, seràs també el teclista en alguns dels concerts! Com t’imagines això de pujar a escena amb centenars de nens cantant la teva música? 

Doncs estic segur que serà una experiència extraordinària! Sé que cada concert serà diferent i hi passaran coses úniques. Això és la màgia de la música!

I una última pregunta, i potser la més difícil: a la Marta Buchaca li va costar molt decidir-se quan li vam preguntar i suposem que a tu tampoc et serà fàcil triar, però quin és per tu el “hit” de la Cantània d’aquest any? Si t’haguessis de quedar amb un dels temes, quin seria?

Doncs tinc el cor dividit! Sé quin és el “hit” (si poguessin fer un escrutini, ja, ja, ja…): “Els guardians de la por”. Però jo vull fer la meva particular votació per una cançó que m’agrada especialment, “Sóc rara”.

I el vostre? Quin és el vostre “hit” de la Cantània 2017?