Segur que aquest curs viurem un
munt d’anècdotes preparant “La nit dels malsons” i en aquest blog us les volem explicar totes, però abans de
començar, voldríem conèixer una mica més a la Marta Buchaca, que ens ha escrit
el llibret de la cantata.
Aquesta és l’entrevista que li
vam fer a principis de temporada:
L’AUDITORI: Coneixies el projecte Cantània abans que
L’Auditori et fes la proposta? Què et va passar pel cap quan et van fer
l’encàrrec?
MARTA BUCHACA: Sí, i n’havia vist més d’una.
És un projecte molt bonic i també molt important, ja que arriba a molta gent.
Em va fer molta il·lusió que em fessin la proposta i ho considero un privilegi
i, sobretot, una gran responsabilitat.
L’A: I tant que ho és! És per això que vas voler tractar
un tema tan seriós com el de les pors? Els malsons, la por escènica, el bulling,
l’anorèxia, la por de quedar-se a l’atur... són temes malauradament de molta
actualitat, però molt complexos a la vegada. Com has encarat aquesta dramatúrgia?
M.B: Tinc la impressió que als nens se’ls
parla de la por d’una manera superficial: la por a la foscor, als monstres,
etc. Però no sé si es parla amb ells de pors profundes, de pors més adultes. La
Cantània em va semblar una oportunitat fantàstica per parlar d’aquest tema. La
canten moltíssims nens i d’una edat en la qual de ben segur que tenen pors ja
més adultes. De fet, més d’una mare ja m’ha dit que el tema li agradava molt
precisament, perquè el seu fill era poruc, i creia que cantar sobre la por
l’ajudaria. Espero que sigui així. A les jornades de formació he insistit molt
als professors que parlin del tema a classe, que aprofundeixin, i que escoltin
els nens.
Jo era una nena molt poruga, això suposo que
també ha influït a l’hora de triar el tema.
L’A: I com ha anat la
col·laboració amb el compositor? Ell ho veia tan clar com tu? També era un nen
poruc?
M.B: Doncs la veritat és que ha estat molt
enriquidor. No ens coneixíem, però ens hem entès de meravella. Jo feia les
lletres i ell proposava la música, i hem treballat molt junts, ja que sovint
s’havien de canviar coses del text. Jo li enviava la lletra però sense proposar
quin tipus de cançó creia que era musicalment, i això ha fet que molt sovint em
sorprengués, i crec que és important deixar-se sorprendre quan crees. Estic
molt contenta del resultat. Hem fet la Cantània que volíem fer des del
principi, i això és un gust.
L’A: Al final, entre tots dos heu escrit un total de 10
cançons. En tens alguna de preferida? Alguna que cantis per casa i no et puguis
treure del cap?
M.B: Totes m’agraden molt. Però la de Aquí i
ara,( la versió lenta), m’agrada especialment, perquè quan l’Àlex me la va
passar, cantada per la seva filla em va emocionar moltíssim i aquella mateixa
nit li vaig cantar al meu fill, que llavors era un nadó de mesos i es va quedar
adormit de seguida. Des d’aleshores li canto sempre a l’hora d’anar a dormir. I
això m’emociona. La versió animada de l’Aquí i ara també m’agrada molt, és un
missatge positiu, una manera de dir : la vida no és fàcil, però podem vèncer la
por, podem ser feliços. I m’agrada acabar amb aquest missatge.
I la de “sóc rara”, tot i que és molt dura,
també és una de les meves preferides. Crec que moltes nenes s’hi sentiran
identificades, perquè, per desgràcia, vivim en un món on el físic és molt important.
L’A: Sí, nenes i també nens de Catalunya, però també
d’arreu de l’estat espanyol i també a Portugal. Saps que La nit dels malsons la
cantaran mes de 50.000 nens i nenes? Hi ha alguna altra obra teva que hagin
vist tantes persones?
M.B: No! 50.000 nens hi participen, així que
imagina’t la gent que pot venir de públic! De moment, no he tingut un èxit
d’aquesta magnitud, no. Potser el futur me’n depara algun, però de moment segur
que la Cantània serà l’obra meva que haurà vist més gent.
L’A: Segur que el futur et depara coses fantàstiques. De
fet, ara mateix ja estàs treballant en projectes molt bonics... ens en pots fer
cinc cèntims?
M.B: Sí, de fet al gener me’n vaig a NY a dirigir una obra meva en un projecte
internacional on també hi participen Neil Labute i Marco Calvani. És un
projecte fantàstic, i estrenar al Off Broadway és un somni.
M.B: Ara
també acabo d’acabar una versió musical d’Alícia al país de les meravelles on
he tornat a treballar pel públic infantil i m’ho he passat molt bé. Des que sóc
mare tinc moltes ganes de fer obres de teatre infantil i d’aquesta n’estic
especialment contenta. Com passa a la Cantània, l’obra és per nens, però els
tractem com a adults, que per mi és la clau per fer un teatre infantil de
qualitat. Es podrà veure el mes de Març al teatre Romea i espero que a la gent
li agradi. Hem fet una versió contemporània del clàssic i funciona molt bé.
Serà molt divertit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aquí el teu comentari. Estarem encantats de saber la teva opinió!