divendres, 16 de desembre del 2016

Entrevista a la Marta Buchaca, autora de "La nit dels malsons"

Segur que aquest curs viurem un munt d’anècdotes preparant “La nit dels malsons i en aquest blog us les volem explicar totes, però abans de començar, voldríem conèixer una mica més a la Marta Buchaca, que ens ha escrit el llibret de la cantata.

Aquesta és l’entrevista que li vam fer a principis de temporada:

L’AUDITORI: Coneixies el projecte Cantània abans que L’Auditori et fes la proposta? Què et va passar pel cap quan et van fer l’encàrrec?

MARTA BUCHACA: Sí, i n’havia vist més d’una. És un projecte molt bonic i també molt important, ja que arriba a molta gent. Em va fer molta il·lusió que em fessin la proposta i ho considero un privilegi i, sobretot, una gran responsabilitat. 


L’A: I tant que ho és! És per això que vas voler tractar un tema tan seriós com el de les pors? Els malsons, la por escènica, el bulling, l’anorèxia, la por de quedar-se a l’atur... són temes malauradament de molta actualitat, però molt complexos a la vegada. Com has encarat aquesta dramatúrgia?

M.B: Tinc la impressió que als nens se’ls parla de la por d’una manera superficial: la por a la foscor, als monstres, etc. Però no sé si es parla amb ells de pors profundes, de pors més adultes. La Cantània em va semblar una oportunitat fantàstica per parlar d’aquest tema. La canten moltíssims nens i d’una edat en la qual de ben segur que tenen pors ja més adultes. De fet, més d’una mare ja m’ha dit que el tema li agradava molt precisament, perquè el seu fill era poruc, i creia que cantar sobre la por l’ajudaria. Espero que sigui així. A les jornades de formació he insistit molt als professors que parlin del tema a classe, que aprofundeixin, i que escoltin els nens.
Jo era una nena molt poruga, això suposo que també ha influït a l’hora de triar el tema.


L’A: I com ha anat la col·laboració amb el compositor? Ell ho veia tan clar com tu? També era un nen poruc?

M.B: Doncs la veritat és que ha estat molt enriquidor. No ens coneixíem, però ens hem entès de meravella. Jo feia les lletres i ell proposava la música, i hem treballat molt junts, ja que sovint s’havien de canviar coses del text. Jo li enviava la lletra però sense proposar quin tipus de cançó creia que era musicalment, i això ha fet que molt sovint em sorprengués, i crec que és important deixar-se sorprendre quan crees. Estic molt contenta del resultat. Hem fet la Cantània que volíem fer des del principi, i això és un gust.


L’A: Al final, entre tots dos heu escrit un total de 10 cançons. En tens alguna de preferida? Alguna que cantis per casa i no et puguis treure del cap?

M.B: Totes m’agraden molt. Però la de Aquí i ara,( la versió lenta), m’agrada especialment, perquè quan l’Àlex me la va passar, cantada per la seva filla em va emocionar moltíssim i aquella mateixa nit li vaig cantar al meu fill, que llavors era un nadó de mesos i es va quedar adormit de seguida. Des d’aleshores li canto sempre a l’hora d’anar a dormir. I això m’emociona. La versió animada de l’Aquí i ara també m’agrada molt, és un missatge positiu, una manera de dir : la vida no és fàcil, però podem vèncer la por, podem ser feliços. I m’agrada acabar amb aquest missatge.
I la de “sóc rara”, tot i que és molt dura, també és una de les meves preferides. Crec que moltes nenes s’hi sentiran identificades, perquè, per desgràcia, vivim en un món on el físic és molt important.


L’A: Sí, nenes i també nens de Catalunya, però també d’arreu de l’estat espanyol i també a Portugal. Saps que La nit dels malsons la cantaran mes de 50.000 nens i nenes? Hi ha alguna altra obra teva que hagin vist tantes persones?

M.B: No! 50.000 nens hi participen, així que imagina’t la gent que pot venir de públic! De moment, no he tingut un èxit d’aquesta magnitud, no. Potser el futur me’n depara algun, però de moment segur que la Cantània serà l’obra meva que haurà vist més gent.


L’A: Segur que el futur et depara coses fantàstiques. De fet, ara mateix ja estàs treballant en projectes molt bonics... ens en pots fer cinc cèntims?

M.B: Sí, de fet al gener me’n vaig a NY  a dirigir una obra meva en un projecte internacional on també hi participen Neil Labute i Marco Calvani. És un projecte fantàstic, i estrenar al Off Broadway és un somni.

 M.B: Ara també acabo d’acabar una versió musical d’Alícia al país de les meravelles on he tornat a treballar pel públic infantil i m’ho he passat molt bé. Des que sóc mare tinc moltes ganes de fer obres de teatre infantil i d’aquesta n’estic especialment contenta. Com passa a la Cantània, l’obra és per nens, però els tractem com a adults, que per mi és la clau per fer un teatre infantil de qualitat. Es podrà veure el mes de Març al teatre Romea i espero que a la gent li agradi. Hem fet una versió contemporània del clàssic i funciona molt bé. Serà molt divertit.



L’A: Segur que sí. Moltes gràcies i enhorabona per la cantata!


(c) Nikola Mesken


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa aquí el teu comentari. Estarem encantats de saber la teva opinió!