"No recordo com va ser que vaig decidir que la història de l'Univers podia constituir la base del text de la Cantània del 2018 quan la meravellosa gent de l'Auditori que s'encarrega d'organitzar-les em van fer la proposta. Fa disset anys havia escrit un musical amb el compositor Òscar Roig sobre la família, el temps i la mort, a partir de la interpretació sui generis d'alguns conceptes de física quàntica (El temps de Planck, que es va veure l'any 2000 al Teatre Romea) i des d'aleshores el tema de l'Univers, de com es va originar a partir d'una gran explosió ("Big Bang") fa tretze mil milions d'anys i de les lleis científiques que el regeixen, sempre m'havia atret.
A l'Univers, tot es belluga. Tot s'escalfa o es refreda. Les partícules vibren. I què és la música? Exactament això: vibració, temperatura, partícules en moviment frenètic o pausat, caòtic o harmònic. Però també és ànima, sentiment, misteri. No podem atènyer només amb la raó la immensitat de l'Univers i la música ens pot ajudar a entendre'l. I és el que ha fet en Lluís Vidal amb la seva composició lleugera i profunda alhora, "còsmica", plena de color, de joc, de saviesa, de vida... Ha sabut tocar la música de l'Univers. Misteriosa i evocadora."
Sergi Belbel (Terrassa, 1963) Autor, director i traductor teatral. Membre fundador de l’Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor de Dramatúrgia de l’Institut del Teatre de Barcelona des de 1988. Director artístic del Teatre Nacional de Catalunya entre els anys 2006 i 2013. Ha escrit unes vint obres teatrals que han estat representades a diversos països d’Europa i Amèrica. Ha traduït, entre d’altres, obres de Molière, Goldoni, Koltès, Marivaux, De Filippo, Perec, Jon Fosse i Beckett i ha dirigit obres d’autors clàssics i contemporanis; entre d’altres: Shakespeare, Calderón, Molière, Goldoni, Koltès, Mamet, De Filippo, Marivaux, Némirovsky, Guimerà, Vilanova, Benet i Jornet, David Plana i Jordi Galceran. Ha obtingut, entre altres guardons, el Premi Nacional de Literatura Dramàtica de la Generalitat de Catalunya 1993-95, el Premi Nacional de Literatura Dramàtica del Ministeri de Cultura espanyol, el premi Molière 1999 a la millor obra còmica (Després de la pluja), el Premi Nacional de Teatre 2000 de la Generalitat de Catalunya, el Premi Max de las Arts Escèniques 2002 i el Premi Ciutat de Barcelona de les Arts Escèniques 2003.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aquí el teu comentari. Estarem encantats de saber la teva opinió!