divendres, 29 de novembre de 2019

Entrevista a l'Óscar Peñarroya, compositor de VIRTUAL

Entrevistem l'Óscar Peñarroya, el compositor de la cantània d'aquesta temporada. Preparats i preparades per a conèixer-lo millor? 



L'A: Òscar, ja fa un parell d’anys que L’Auditori va contactar amb tu per a encarregar-te la cantata original del projecte Cantània per l’any 2020. Coneixies el projecte? Què va ser el primer que vas pensar en rebre l’encàrrec?

O: Ja coneixia el projecte. Recordo que quan vaig anar a veure "50 milions de segons" a L’Auditori vaig pensar: Caram, quin espectacle! Espectacular en molts aspectes. Per una banda veure tanta canalla tan disciplinada actuant i cantant amb tanta entrega i entusiasme. I per altra pel resultat musical, la qualitat de l’obra i tots els mitjans destinats a fer viure una gran experiència a tots els participants i públic. Després de fer un breu repàs d’alguns dels compositors que han participat en aquest projecte (Amargós, Guinovart, Vila, Brotons...) doncs el primer que vaig pensar és que era tot un honor i un privilegi formar part de la família Cantània.


L'A: Com va sorgir la idea de "Virtual"?

O: A la primera reunió amb la direcció de Cantània va sortir el tema de les tecnologies i els mòbils i vaig pensar que en podria sortir una bona història. Jo vaig viure la infantesa als anys vuitanta i recordo molt bé quines coses m’impactaven en aquell moment. Els llibres i les pel·lícules que em fascinaven. Històries de nens ordinaris vivint aventures extraordinàries. Aventures on els adults no hi són, o són els dolents de la pel·lícula. A partir d’aquí i tenint en compte que el projecte es treballa a l’escola i que ha de tenir un contingut amb un punt educatiu, vaig incloure el tema dels perills que pot tenir internet pels joves avui dia, que és un tema de rabiosa actualitat. Des del fenomen japonès dels joves que es queden tancats a la seva habitació i no surten ni per menjar o la possibilitat de fer-te passar per una altra persona. Però sense voler criminalitzar aquesta tecnologia. És un reflex del nostre món. Per les seves coses bones i per les dolentes.
 A partir d’aquí, amb aquell esperit Amblin (la productora de Steven Spielberg), aquesta història d’un nen trist i solitari que rep una visita d’un ésser extraordinari va acabar de créixer.


L'A: Havies de triar un autor amb qui treballar i vas pensar amb en Cèsar Aparício ja que ja heu format tàndem en més d’una ocasió. De quina manera heu treballat per a crear l’obra? Què va primer, el text o la música?

O: Un cop teníem la història clara, vam organitzar-la per escenes decidint on anirien les cançons i què seria parlat. Aleshores treballàvem tema a tema, decidint què volíem dir, quins conceptes eren importants, el to de la trama. El Cèsar escrivia les lletres, les comentàvem i aleshores em posava a escriure la música. En alguns punts si la música corria més que la lletra doncs li demanava al Cèsar un fill in the blanks (ell és professor d’anglès) que és que m’hi afegís text en els moments on havia escrit melodies pel cor o els solistes sense tenir clar quin text dir. D’aquesta manera en alguns punts ell feia lletres amb una part de la música ja escrita. Un cop acabada, escoltàvem la cançó, vèiem com respirava. Retocar, revisar, reescoltar, tornar a revisar...

   
L'A: Quines han estat les teves fonts d’inspiració a l’hora de compondre?

Jo vinc del món del teatre musical i per això em van proposar la Cantània d’aquest any, perquè volien tocar aquesta estètica. Però també vinc del món de la música de cine, de grans orquestres i sons espectaculars. Vaig voler que la música fos variada, divertida, emocionant... Per això la importància de la percussió en l’obra. Només comptem amb 8 músics i algú es pot estranyar que 2 siguin percussionistes. Però dos percussionistes et permeten donar un punt d’èpica, de so simfònic que crec que li va molt bé. Què seria de Spielberg sense l’èpica de John Williams... Un punt de jazz, un punt de musical clàssic, un punt de musical més modern, un punt de músiques del món...  


L'A: Tens una gran experiència en el món dels musicals com a compositor, com són "L’apassionant carrera artística de Marta Gelabert", "Per molts anys" i "París". Creus que la Cantània que has composat es podria titllar de musical?

O: El format en que està en aquests moments és clarament el de cantata perquè hi ha un gran cor de nens que és el protagonista de l’espectacle. Però sens dubte que es podria adaptar fàcilment i convertir Virtual en un musical perquè musicalment va en aquesta línia i la història és molt teatral.


L'A: El text de la cantata parla del món 2.0., les noves tecnologies i les TIC. Com t’ha ajudat el món 2.0. a l’hora de compondre? Has passat d’escriure música a mà a fer-ho directament en format digital o encara ets de llapis i goma?

O: Bé, tot i que ja tinc una edat, no en tinc tanta. Jo he conviscut sempre amb ordinadors. Així que ja no recordo quan escrivia música amb llapis i goma. Els ordinadors són una eina meravellosa per als creadors perquè et simplifiquen molt la vida i t’alliberen de fer molta feina rutinària i pesada. Això no vol dir que facin música per tu, eh? Jo he decidit totes les notes i totes les indicacions i articulacions. Però tenir-ho tot entrat a l’ordinador i prémer print i que surtin totes les particel·les i la partitura del director no té preu. Igual que les tauletes on pots tenir totes les partitures allà guardades, o girar full amb un pedal! El món 2.0 pot ser molt més que útil!


L'A: Des del teu punt de vista, quina és la clau perquè la música arribi al fons dels nens que la cantaran? Perquè sigui una cantata que mai oblidin?

O: Jo crec que per què la cantanta sigui inoblidable, primer la història els ha d’interessar. I després hi ha d’haver una connexió molt estreta entre el text i la música. Han d’anar molt ben lligats. Quan això s’aconsegueix, el text els és interessant i els afecta i la música amplifica l’emoció d’aquest text, és quan s’arriba al cor. I això es pot aconseguir amb qualsevol estil de música. S’ha de trobar el to just i el context de l’experiència, sigui una cantanta infantil, o una òpera al Liceu. Espero que amb Virtual ho haguem aconseguit.


L'A: Entre el Cèsar i tu heu escrit 10 cançons, quina és per a tu el hit? Aquella que no pots parar de cantar?

O: Ara que tot just acabem de treure del forn el cd de Virtual el tinc força al cap i cada dia penso en una o en una altra cançó no sé ben bé per què. Per a un dia melancòlic em quedaria amb “La pluja”, que trobo que és la peça més bonica de l’obra.  Però reconec que “Tot el que jo puc fer per tu” em diverteix molt i em fa ballar. 







4 comentaris:

Deixa aquí el teu comentari. Estarem encantats de saber la teva opinió!