Us presentem la Cantània d'aquesta temporada: VIRTUAL.
En Marcel està trist. Fa poc que s’han separat sa mare i son pare, i últimament no té gaires ganes de fer vida social. Alguns companys de l’escola li fan bromes que no li agraden i, tot i que la Gina el convida a la seva festa d’aniversari, ell s’estima més quedar-se a casa. El pare s’ha comprat un ordinador molt potent i la mare li ha regalat un telèfon mòbil per poder-s’hi comunicar més fàcilment. En Marcel està encantat de passar-se hores amb els seus nous dispositius digitals.
La pluja li agrada molt, a en Marcel. Quan plou li encanta posar-se l’impermeable i les botes d’aigua i sortir a fora per sentir les gotes de pluja a la cara i ficar els peus en els bassals. Un dia, a casa del pare, comença a ploure i ell intenta pujar al terrat, però la cangur li ho impedeix. Enfadat, engega l’ordinador i veu que comencen a sortir finestretes amb anuncis. Un dels anuncis és d’una aplicació d’intel·ligència artificial. En Marcel no s’ho repensa i en comença el procés d’instal·lació. La pluja fina s’ha convertit en una bona tempesta i, just en el moment en què està acabant d’instal·lar la nova aplicació, cau un llamp eixordador, que fa saltar el diferencial de casa. Llavors li cau un got d’aigua sobre l’ordinador. Tot queda a les fosques. Tot menys un punt vermell a la pantalla de l’ordinador i un altre al mòbil d’en Marcel.
De sobte apareix la Sara, la seva assistenta virtual. La Sara està programada per a ajudar-lo i té la capacitat d’aprendre. Això obre un munt de possibilitats per a en Marcel: La Sara el pot ajudar a estudiar i a fer els deures de l’escola; Amb unes ulleres de realitat virtual, en Marcel explora mons increïbles... Juga i aprèn amb una intensitat amb què no ho havia fet mai. Aviat la Sara i en Marcel es faran amics inseparables. Cada dia, en tornar de l’escola, en Marcel se’n va de cap a l’ordinador del pare, fascinat pel món virtual. Així es va allunyant cada vegada més dels altres nens.
Gràcies a en Marcel, la Sara aprèn què ens fa humans i això l’ajuda en el seu procés de coneixement de les emocions. Els seus paràmetres d’aprenentatge van creixent molt i es va tornant més i més humana.
En Marcel s’ho passa tan bé jugant i aprenent amb la Sara que no li ve de gust anar a la festa de la Gina. La Sara entén que en Marcel s’està aïllant dels individus de la seva espècie i que això a la llarga no li farà bé. Després d’analitzar el seu dilema, i en un cop d’humanitat, la Sara decideix ajudar en Marcel a tornar a relacionar-se amb els amics i desapareix de la seva vida.
Cèsar Aparício.
Aquest és l’equip que ha participat en la creació de Virtual:
Música: Òscar Peñarroya
Lletres: Cèsar Aparício
Text: Òscar Peñarroya i Cèsar Aparício
Direcció musical: Elisenda Carrasco i Ribot
Direcció escènica: Marta Gil
Il·lustracions: Escola La Pau
Professorat: Xènia Clar i Oliva
I aquí teniu els músics que han participat en la gravació del disc:
Alejandro Ortuño, flauta travessera
Francesc Puig, clarinet i saxo
Gonzalo Álvarez, trompeta
Jordi Gómez, trombó
Jordi Castellà, piano i teclat
Robert Armengol, percussions
Dani Guisado, bateria i percussions
Martín Leiton, baix elèctric
Cristina Membrive, contrabaix
Amb la col·laboració d'Òscar Ruiz, bodhrán
Mar Maestu i Jordi Vidal, solistes
Cor Infantil de l'Orfeó Català
Glòria Coma i Pedrals, directora
Pau Casan, pianista
Esperem que gaudiu molt preparant la cantata!
La pluja li agrada molt, a en Marcel. Quan plou li encanta posar-se l’impermeable i les botes d’aigua i sortir a fora per sentir les gotes de pluja a la cara i ficar els peus en els bassals. Un dia, a casa del pare, comença a ploure i ell intenta pujar al terrat, però la cangur li ho impedeix. Enfadat, engega l’ordinador i veu que comencen a sortir finestretes amb anuncis. Un dels anuncis és d’una aplicació d’intel·ligència artificial. En Marcel no s’ho repensa i en comença el procés d’instal·lació. La pluja fina s’ha convertit en una bona tempesta i, just en el moment en què està acabant d’instal·lar la nova aplicació, cau un llamp eixordador, que fa saltar el diferencial de casa. Llavors li cau un got d’aigua sobre l’ordinador. Tot queda a les fosques. Tot menys un punt vermell a la pantalla de l’ordinador i un altre al mòbil d’en Marcel.
De sobte apareix la Sara, la seva assistenta virtual. La Sara està programada per a ajudar-lo i té la capacitat d’aprendre. Això obre un munt de possibilitats per a en Marcel: La Sara el pot ajudar a estudiar i a fer els deures de l’escola; Amb unes ulleres de realitat virtual, en Marcel explora mons increïbles... Juga i aprèn amb una intensitat amb què no ho havia fet mai. Aviat la Sara i en Marcel es faran amics inseparables. Cada dia, en tornar de l’escola, en Marcel se’n va de cap a l’ordinador del pare, fascinat pel món virtual. Així es va allunyant cada vegada més dels altres nens.
Gràcies a en Marcel, la Sara aprèn què ens fa humans i això l’ajuda en el seu procés de coneixement de les emocions. Els seus paràmetres d’aprenentatge van creixent molt i es va tornant més i més humana.
En Marcel s’ho passa tan bé jugant i aprenent amb la Sara que no li ve de gust anar a la festa de la Gina. La Sara entén que en Marcel s’està aïllant dels individus de la seva espècie i que això a la llarga no li farà bé. Després d’analitzar el seu dilema, i en un cop d’humanitat, la Sara decideix ajudar en Marcel a tornar a relacionar-se amb els amics i desapareix de la seva vida.
Cèsar Aparício.
Aquest és l’equip que ha participat en la creació de Virtual:
Música: Òscar Peñarroya
Lletres: Cèsar Aparício
Text: Òscar Peñarroya i Cèsar Aparício
Direcció musical: Elisenda Carrasco i Ribot
Direcció escènica: Marta Gil
Il·lustracions: Escola La Pau
Professorat: Xènia Clar i Oliva
I aquí teniu els músics que han participat en la gravació del disc:
Alejandro Ortuño, flauta travessera
Francesc Puig, clarinet i saxo
Gonzalo Álvarez, trompeta
Jordi Gómez, trombó
Jordi Castellà, piano i teclat
Robert Armengol, percussions
Dani Guisado, bateria i percussions
Martín Leiton, baix elèctric
Cristina Membrive, contrabaix
Amb la col·laboració d'Òscar Ruiz, bodhrán
Mar Maestu i Jordi Vidal, solistes
Cor Infantil de l'Orfeó Català
Glòria Coma i Pedrals, directora
Pau Casan, pianista
Esperem que gaudiu molt preparant la cantata!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aquí el teu comentari. Estarem encantats de saber la teva opinió!