El diari d'en Marcel (part 1)

EL DIARI D’EN MARCEL

5 d'octubre de 2019 - 17:33h

Estimat Diari,

Diu la mama que així és com es comença un diari. També diu que la gent normal escriu els seus diaris amb boli en un llibre de paper. Abans de tot, vull deixar clares unes quantes coses:

1.     No sempre m’agrada fer el que diu la mama.

2.     No sé si m’agrada ser normal.

3.     Sí que sé que m’agrada molt més escriure el meu diari en un ordinador que no pas en un llibre. Ni que fóssim al segle XX!

A més, estic convençut que ma mare vol que escrigui el diari en un llibre de paper perquè així, quan no me n’adoni, el podrà fullejar i assabentar-se dels meus secrets. I per aquí sí que no hi passo!

He descobert aquest web, “www.elmeudiari.cat”, on pots escriure el teu diari i queda protegit per una contrasenya de 8 dígits amb una majúscula i amb barreja de números i lletres. Així sí!!! J

Doncs això, que em ve de gust començar un diari i explicar les coses que penso i les coses que em passen. Potser em cansaré de seguida i no arribaré a la primavera... O potser serà el primer volum de les meves memòries! 

...

Avui fa un any que els meus pares es van separar...

...

Demà més.

Bona nit, estimat diari...

9 d'octubre de 2019 – 17.35

Avui he explicat a la meva amiga Gina que estic escrivint un diari. Ella diu que és molt guai. Sembla que ella n'escriu un des de fa un any. A mi sempre m’ha agradat escriure contes. Sobretot m'agrada inventar-me històries de ciència ficció. A vegades, quan la mestra em diu que faci una redacció amb tema lliure, m'imagino que arriben éssers d'un altra galàxia en una supernau espacial i els passen coses curioses en aquest planeta nostre. Alguna vegada, fins i tot m'he atrevit a aixecar el vol i a recórrer racons preciosos de la Terra i d'altres planetes del Sistema Solar. 

La Gina em diu que en un diari es fan reflexions sobre el que et passa cada dia: el que et passa des que et lleves fins que te'n vas al llit i també el que et passa pel cap. Diu que t'ajuda a parlar de coses íntimes. Suposo que veu que estic poc xerraire últimament i que no tinc gaires ganes de quedar amb la colla per a anar jugar al parc. Suposo que creu que escriure el que penso i el que sento em pot ajudar a estar més animat. Suposo. No ho sé. 

Doncs començo. Em presento. Em dic Marcel i tinc 10 anys. La meva mare i el meu pare em van dir que el meu nom ve de dues de les coses que més els agraden del món: el mar i el cel. Sembla que es van posar d'acord de seguida a l'hora de triar el meu nom. A mi no és que no m'agradi, però sempre m'han agradat els noms que comencen per [ʒ]. De fet, moltes amigues i molts amics tenen noms que comencen per [ʒ]: la Jana, en Jaume, en Genís, la Gina. Aquest símbol, que és com un tres però que no és un tres, i que sembla que és com una zeta amb una cua, representa, segons la meva mestra, un so que tenim en català i que també existeix en moltes altres llengües. A vegades a classe juguem a buscar paraules que comencin per un so concret. La mestra fa un so i llavors cadascú ha d'anar escrivint a la seva llibreta paraules que comencin per aquest so. Diu que no hem de tenir en compte la grafia. Només el so. Guanya qui més paraules correctes hi posa en un minut. Jo sempre guanyo.  Les paraules em venen soles, sense pensar-hi massa.  A vegades hi hem jugat en anglès però ja em costa més. Aquí la Gina guanya gairebé sempre. 

Em crida la cangur perquè vagi a berenar. Continuem en un altre moment i t'explico més coses íntimes. 

Marcel

------

18:15h

No suporto la cangur... Es pensa que és l'ama del món i que jo soc un ninot de la seva propietat. Aggghhhh!!!!

11 d'octubre de 2019

Hola, Diari

Avui hi ha hagut merder a l'escola. Era l'hora de l'esbarjo i he sortit al pati, com sempre. Hi ha un noi de l'altra classe que em fa ganyotes sempre que em veu pel pati o pel passadís. I després fa sorolls estranys amb la boca. A vegades sembla un mico. 

Avui, quan hem sortit al pati i anàvem a jugar a corre-salta, ell s'ha acostat a la colla i ha dit que en aquell tros de pati no hi podíem jugar perquè era seu. Era seu! Què s'ha pensat aquest?!  Jo li he plantat cara i li he dit que ens deixés en pau. Ell em passa un pam i s'ha acostat a mi amb ganes de brega. Jo no soc violent però no suporto les injustícies. La meva mare sempre m'ha dit que s'han de defensar sense vergonya i sense por les "causes justes". I això he fet. Ell s'ha anat envalentonant i m'ha fet una empenta. He caigut a terra del cop. Només m'he fet una esgarrapada però tothom ha vingut corrent a mirar què passava. La Gina i la Blanca han anat corrent a buscar un mestre de guàrdia. L'han castigat sense esbarjo una setmana. Que el bombin!