dimarts, 9 d’octubre de 2018

Em va fer Joan Brossa... l'artista Muma Soler ens explica qui era Joan Brossa

Jo també podria dir: "Em va fer Joan Brossa" títol del primer text publicat per Joan Brossa el 1951.

Jo també podria dir: "Em va fer [en] Joan Brossa"; i dient-ho faig un reconeixement de paternitat, d'influència, de mestratge i molts dels creadors catalans li som deutors a nivells tan diversos com: la poesia, les arts plàstiques, el teatre, el happening, la màgia, el circ, el cinema i mil altres coses més. Vaig arribar a can Brossa a través d'Antoni Tàpies, sobre qui jo estava fent una tesina d'història de l'art, a la Universitat de Lausana, on visc. I fent-la vaig descobrir astorat que el tàndem Brossa -Tàpies havia fet 15 llibres d'artista junts amb gravats, litografies, collages i tota classe de procediments heterodoxos com els poemes visuals. Vaig pensar, aquest "payo" l'haig de conèixer. Dit i fet, el vaig escriure des de Suïssa i al cap de poc, el vaig entrevistar amb aquest rerefons teòric sobre la taula. El contacte, però, va ser molt bo i francament planer i vàrem quedar per veure'ns el pròxim cop que vingués. A ell l'intrigava molt que la meva dona vivint a Suïssa i sent suïssa, parlés tan bé el català quan molta gent que han nascut a Catalunya amb prou feines el fan servir mai. Aquesta deixadesa, aquest desamor per les coses fonamentals el preocupava molt. Ho trobava simplement revoltant.

Aprofitant els meus viatges i les festes de Nadal, ens vàrem veure un pilot de vegades, sempre al carrer de Gènova amb la seva companya Pepa Llòpis on tenia l'estudi i el pis. Eren uns sopars entranyables, sovint amb altres convidats com Manuel Guerrero, on parlàvem de tot, i ell, talment un nen, a l'hora de les postres, feia jocs de mans amb les cartes. Parlàvem sovint d'altres creadors, a qui m'incitava d'anar a veure, a conèixer i així vaig entrar en contacte amb Perejaume primer, i més tard amb Enric Casasses. Amb en Brossa, ens vàrem escriure moltes cartes (a aquella època internet no existia). També em va fer una sorpresa, escrivint-me un text per un llibre de gravats que estava fent el 1995 (Clavegueram).

És veritat però que em vaig perdre el mític estudi de Balmes, ple de papers arreu i quadres de Miró i Tàpies a les parets. En Joan explicava una anècdota a propòsit d'aquest desordre ordenat tan monumental (perquè ell sí que sabia on furgar per trobar el retall de diari que l'interessava). Doncs que un dia va venir un funcionari a reclamar no sé quin impost en retard i veient el Brossa plantat allà al mig, amb papers fins al turmell, li va dir: "vostè deu ser molt pobre" i el va donar per perdut. Quan, de fet, qualsevol quadre de la paret ho haguera pagat tot amb escreix. En Joan sempre va ser molt trapasser.

En aquest sentit l'esperit Brossa va infiltrar tota la societat. En Joan va convertir l'ascensió catalana a l'Everest en una acció artística i es va recitar al punt més alt del món una sextina d'ell; allà on tots els països hi pugen una bandera, els catalans gràcies al Brossa, hi vam pujar la poesia i l'art.
No diré cap mentida afirmant que d'aquesta actitud generosa, planera, enjogassada que va tenir amb mi, en varen beneficiar molta gent. Sempre curiós i atent, sempre a punt per donar un cop de mà en el que fos, sempre assedegat d'allò que és nou i que ens desestabilitza.

Avui, molta gent de casa nostra podria dir: "Em va fer [en] Joan Brossa". I molt especialment ho podran dir les nenes i els nens de Cantània que viuran "trapasserament" aquest any en companyia de Joan Brossa, jugant a ser poetes.


Muma, Lausana 1 i 5 d'octubre del 2018

Resultado de imagen de muma soler

divendres, 27 de juliol de 2018

Brossa a l'aula

Poesia literària, poesia escènica, poesia visual... l'obra de Joan Brossa ofereix infinites possibilitats per treballar a l'escola des de diversos punts de vista. Aquí teniu algunes idees i recursos que ens ofereix el servei educatiu de la Fundació Joan Brossa per tal que, si us ve de gust, pugueu començar a explorar pels laberints brossians. 

Resultado de imagen de joan brossa

RECURSOS 

La biografia de Joan Brossa: 

Una selecció de poemes de Joan Brossa: 

Vídeos en què Joan Brossa parla:  


ORIENTACIONS I PROPOSTES DIDÀCTIQUES

Orientacions didàctiques per a primària: 

Activitats prèvies per fer a l'aula per a cicle mitjà de primària:


Trobareu més informació i recursos al blog educatiu de la Fundació Joan Brossa: www.laberintsbrossians.com.

divendres, 29 de desembre de 2017

Un regal de Reis: els vídeos de les Noemís!

Com cada any, els Reis ens han portat els fantàstics vídeos de la Noemí López i la Noemí Fernández. Un material de valor incalculable perquè seguiu treballant les Partícules a l'aula durant aquest segon trimestre. Les Noemís han fet aquest material utilitzant il·lustracions precioses que ens heu anat enviant des dels diferents centres inscrits al projecte. 

Aquí teniu el recull dels vídeos que podeu trobar a Youtube: 

05. CINC. Els àtoms (només solista)

Mil gràcies Noemís per aquesta feinada i gràcies també a tots els profes que ens heu anat enviant els dibuixos dels vostres alumnes. 

Bon final de festes a tots i que els reis us portin moltes més coses!

L'equip de Cantània

dissabte, 2 de desembre de 2017

Com s'enregistra la Cantània?

Sempre expliquem que a L'Auditori treballem les cantànies amb dos anys d'antelació perquè quan comença el curs, ho tinguem tot a punt de cara a les primeres sessions de formació. Durant aquests dos anys, l'equip directiu de Cantània fem reunions periòdiques amb el llibretista i el compositor, revisem curosament les partitures a mesura que van arribant, preparem les traduccions al castellà i al portuguès, treballem les coreografies, encarreguem les il·lustracions del llibret del CD, escollim un cor pilot per a la gravació... i abans de començar les vacances d'estiu, fem l'enregistrament del disc amb el Ferran Conangla i l'Enric Giné, dos tècnics de so que ens ajuden des de fa una pila d'anys i que de ben segur, us podrien cantar totes les cantates de memòria!

A més d'enregistrar, editar i preparar les mescles del disc, al Ferran i a l'Enric els agrada fer fotografies de les sessions de gravació. Aquí teniu una mostra del reportatge que ens van fer aquest juny on podreu veure alguns dels protagonistes de les "Partícules" 2017.


Els nou músics dirigits per l'Elisenda Carrasco

Carola Ortiz, el Neutrí del disc

Elisenda Carrasco i Carola Ortiz

Enric Giné, Lluís Vidal (compositor) i Pep Prats


dilluns, 20 de novembre de 2017

Fent aliats des de l'aula de música: recull de materials didàctics

La Blanca Pujol de l'escola Ponent de Terrassa ens ha fet arribar un recull de materials que ens permeten treballar la Cantània d'aquest any des de diverses mirades: vídeos, imatges, textos, power points... un munt d'enllaços que tenen com a objectiu provocar idees als tutors de l'escola per tal que aquests us ajudin a treballar les "Partícules".

Podeu fer una ullada i descarregar el recull que ha fet la Blanca fent clic aquí.

Il·lustració de l'escola Roc Alabern (Terrassa)

dijous, 2 de novembre de 2017

L'univers al Laboratori d'Art!

Alguns de vosaltres ens heu escrit per explicar-nos que esteu treballant el tema de la Cantània d'enguany amb els mestres d'altres assignatures. Avui, la Marta Grané de l'escola Sagrada Família de Caldes d'Estrac ens ha enviat aquests enllaç on podem veure la feinada que els seus alumnes han fet al Laboratori d'Art del centre al voltant de l'espai, les galàxies, els planetes, els forats negres i les estrelles. Aquí teniu alguns exemples, però podeu veure més fotos fent clic aquí. Mireu, mireu!

Si voleu compartir aquestes experiències amb nosaltres i la resta de professorat inscrit, ens podeu escriure a cantania@auditori.cat







dimarts, 10 d’octubre de 2017

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA: La història de l'univers des de diversos punts de vista

El cel, amb ulls científics
Experimentar amb prismàtics i telescopi
El fantástico viaje al Big Bang
Jürgen Teichmann (text) i Katja Wehner (il·lustració)
Siruela, 2014

Aquest llibre per als amants de l’astronomia comença fa quatre-cents anys, al 1609, quan el famós físic italià Galileo Galilei, gràcies a l’acabat d’inventar telescopi, va descobrir davant dels seus ulls muntanyes a la nostra Lluna i quatre petites llunes al voltant del planeta Júpiter. I no sols això: la Vía Làctia no era una boira lletosa, no, sinó un immens oceà d’estels! El descobriment d’aquell cel del tot nou va obrir, fa quatre segles, l’exploració de l’univers, un viatge infinitament emocionant que ens ha permès detectar fins ara nous planetes, púlsars, forats negres…Des de la primera gran “estrella” de l’astronomia moderna, Galileo Galilei, Jürgen Teichmann ens acompanya pel cosmos, ens ajuda a calcular la força de la gravetat, ens descobreix Urà i els raigs infraroigs, entrem en el codi secret de les estrelles, esbrinem a quina distància es troben les galàxies, escoltem l’eco del Big Bang… i reproduïm alguns descobriments amb el nostre telescopi i realitzem petits experiments.


Respostes planeres a grans preguntes de la humanitat
Bon joc de desplegables
Com va començar el món?
Christiane Dorion (text) i Beverley Young (il·lustració)
Cruïlla, 2015
A partir de 6 anys
La pregunta del títol d’aquesta guia, plena de solapes, rodes i desplegables espectaculars, n’engloba unes quantes més, igualment d’existencials. Com va començar l’univers? D’on venim els humans? Com eren els nostres avantpassats?
I, després de donar resposta als orígens de l’univers i del nostre planeta, continua plantejant-ne més i més. Per què les idees de Darwin van ser tan revolucionàries? Com s’ho van fer els romans per crear un imperi tan extens? I la mare de totes les preguntes, especialment per als més menuts: quin futur ens espera?



Gran edició i il·lustració
Manera molt interessant i divertida d’abordar els temes
El misterio de la vida
Jan Paul Schutten (text) i Flor Rieder (il·lustració)
Maeva Ediciones, 2017
No és gens estrany que El misterio de la vida, des que va publicar-se originalment en neerlandès el 2013, acumuli importants premis i elogis. Per la seva acurada edició, sí, amb tapa dura i una combinació de cinc colors Pantone i un negre. Per les il·lustracions de Floor Rieder, també. Però sobretot, per la quantitat de preguntes enginyoses que es proposa respondre’ns, de manera senzilla i amb molt d’humor, Jan Paul Schutten al voltant d’un tema tan apassionant i intrigant com l’origen i l’evolució de la vida. Sols llegint l’enunciat de les qüestions que ens planteja l’autor a l’extens índex d’El misterio de la vida ja ens aboca, sense remissió, a deborar-ne les explicacions corresponents. Unes respostes que no volen satisfer únicament la curiositat suscitada, sinó sobretot estimular-la i, qui sap, si despertar en alguns petits o grans lectors futures vocacions científiques.



Molt il·lustrat i dinàmic
Premi al millor llibre editat
Profesor Astrocat y las fronteras del espacio
Ben Newman (il·lustració) i Dr. Dominic Walliman (text)
Barbara Fiore, 2014
En algun moment o altre, els nens aixequen la mirada de terra (o de les pantalles!) i es fixen en el cel. L’atracció per la Lluna i les estrelles, els coets espacials i els astronautes, el Sol i l’univers és, valgui la redundància, universal. I aquest llibre, premiat per la impecable edició, es proposa explicar als infants la complexitat i els secrets de l’espai, des del Big Bang a la formació progressiva d’estels i galàxies, per mitjà d’un viatge al voltant del Sol, els planetes, la Terra i el seu fidel satèl·lit lunar. Però també a través dels aparells i instruments amb què els científics i astrònoms investiguen tot aquest món infinit: telescopis, satèl·lits, l’Estació Espacial Internacional, les naus i els vestits espacials…
El llibre es pot llegir com una història, del principi a la fi, o per capítols, independents els uns dels altres, i inclou un glossari final per entendre i recordar conceptes explicats.


Basat en la cantata Beceroles a la Cantània del 2011
Descoberta lúdica del llenguatge i l’expressió (l’origen del llenguatge)
L’Arca de Babel
Màrius Serra
Estrella Polar, 2012
A partir de 10 anys

A l’escriptor Màrius Serra, l’Auditori li va demanar que escrivís el text de la Cantània del 2011. I de resultes del text Beceroles, cantat per trenta mil veus d’entre vuit i dotze anys, el juganer autor en va construir una versió novel·lada, L’Arca de Babel, el seu primer llibre per a nens. Com el seu nom indica, parteix dels mites de l’arca de Noè i la torre de Babel per explicar-nos la història del llenguatge, les llengües i els alfabets. Els dos joves protagonistes, l’Alfred i l’Elisabet, es veuen arrossegats per una pluja torrencial a navegar dalt d’una arca de Babel per set grans mars del nostre planeta, cadascun vinculat a una gran cultura (l’àrab, l’eslava, l’oriental, la mediterrània, la grega clàssica…), dels quals aniran pescant tota mena de lletres i paraules. En aquesta llarga travessia viuran aventures alfabexcitants i aprendran a expressar el que senten amb paraules: i quan arribin finalment al Mare Nostrum, ja es podran dir una cosa molt especial que fins llavors no havien estat capaços de dir-se.


Visió des de la filosofia
Reflexió
El sentit de la vida
Oscar Brenifier (text) i Jacques Després (il·lustració)
Cruïlla, 2010
No hi ha una resposta única per a les grans preguntes sobre la vida. Com tampoc no hi ha una sola manera de pensar. Amb aquest llibre els infants aprendran a reflexionar al voltant del sentit de la nostra existència.








Molt il·lustrat i dinàmic
Visió des de la mitologia
El gran llibre dels mites grecs
Eric A. Kimmel (text) i Pep Montserrat (il·lustració)
Estrella Polar, 2016 (2017, segona edició)
En una època en què els nens viuen al “núvol”, envoltats de telèfons intel·ligents, pissarretes i pantalles, per què cal explicar-los els antics mites grecs? L’autor d’El gran llibre dels mites grecs ens en dóna tres respostes possibles al pròleg, abans de passar a relatar-nos amb un llenguatge col·loquial i accessible als lectors d’avui dotze de les històries més conegudes de la mitologia grega. D’entrada, perquè són relats magnífics, hi diu. Segonament, perquè els mites són a la base de la nostra llengua i de la literatura universal, en la qual n’hi ha contínues al·lusions al llarg de les èpoques. I, finalment, perquè els mites amplien les fronteres de la nostra imaginació. Neil Armstrong hauria caminat sobre la Lluna si els grecs no haguessin plasmat el desig de volar d’Ícar? L’obra d’Eric A. Kimmel, completada amb il·lustratius dibuixos de Pep Montserrat, convida a endinsar-se en històries com les d’Eco i Narcís, Prometeu, Pandora i la seva capsa, el rei Mides, Perseu i Medusa…, per descobrir-nos un món teixit a partir de relats que han estat transmesos de pares a fills durant generacions.

Visió més poètica
 Clàssic
El Petit Príncep
Antoine de Saint-Exupéry

Tot i la brevetat, El Petit Príncep és l'obra més coneguda de l’escriptor francès Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944). Publicat el 1943 per l'editorial Reynald & Hitchcock a Nova York, just un any abans que l’autor desaparegués per sempre més pilotant un avió en plena Segona Guerra Mundial, el petit llibre narra la trobada entre un nen i un aviador al desert del Sàhara, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l'adult. Sota l'aparença d'un conte per a nens, de fet, s’amaga un conte poètic i filosòfic il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració i que són tan coneguts o més que el text. Cada capítol, que es pot llegir com una al·legoria, relata la perplexitat del petit príncep respecte dels comportaments absurds de les persones grans. El Petit Príncep, quasi setanta-cinc anys després, continua essent un referent de la literatura i s'ha publicat en més de dues-centes llengües i dialectes de tot el món!


Visió geocèntrica de l’univers
Jocs experimentals
La Terra
Charline Zeitoun (text) i Peter Allen (il·lustració)
Combel, 2005 (2008, segona edició)

Els volcans, els terratrèmols, el desplaçament dels continents…: la Terra no és plana, però sí que és plena de secrets interiors. I amb aquest enginyós llibre, publicat per primera vegada el 2003 a França amb textos de Charline Zeitoun i il·lustracions de Peter Allen, els infants els poden descobrir a través d’experiments tan simples com reveladors. Perquè, se us hauria acudit mai comparar el nostre planeta i les seves capes amb un ou dur? O heu provat mai de provocar a casa o a classe una erupció volcànica (controlada!) amb vinagre i bicarbonat? Són en total nou experiments, com fer muntanyes amb les mans o fòssils amb farina i aigua, que estimulen els infants a descobrir la ciència tot jugant a aplicar, en la seva vida quotidiana, els fenòmens científics determinants en el nostre planeta per comprendre’ls millor. Preparats per viure l’aventura de la ciència? Doncs deixeu-vos acompanyar per l’Anna i en Carles.


Visió des de l’art
Potencia la imaginació i creativitat
Miró, el color dels somnis
Sandrine Andrews (text) i Joan Miró (il·lustració)
Cruïlla, 2008

Joan Miró (1893-1993) va crear un món de fantasia on es barrejaven la pintura i la poesia. Als seus quadres, en efecte, trobem figures de colors i de formes fantàstiques, criatures estranyes i meravelloses alhora. Miró imaginava, amb tota mena de materials, un univers de llum i de colors en el qual els somnis tenien un gran protagonisme. Aquest llibre de Sandrine Andrews els interpreta i els mira d’explicar al gran públic mitjançant una selecció de les pintures del famós pintor amb un peu a Catalunya i un altre a Mallorca.




Mòbils i sistema solar
Visió des de l’art
Alexander Calder. Això és un artista!
Alexander Calder i Patricia Geis (il·lustració)
Combel, 2009

La col·lecció “Això és art! / Això és un artista!”, de l’editorial Combel, s’ha especialitat a presentar la vida i l’obra de grans pintors i escultors a través d’enginyosos i sorprenents llibres pop-up. Combinant la història de l'art amb desplegables, solapes, jocs i 3D, la intenció és convertir els infants en veritables amants de les pintures i escultures més cèlebres de tots els temps, i dels artistes més reconeguts. Com l’escultor, pintor i dibuixant nord-americà Alexander Calder (1898-1976), a qui se li dedica un dels volums ple de descobriments, aprenentatges i diversió.