divendres, 30 de novembre de 2018

Any Brossa

Aquest proper any 2019, en concret el 19 de gener, es celebrarà el centenari del naixement del poeta Joan Brossa. Els motors ja es comencen a escalfar amb varis esdeveniments culturals, és el cas de l'exposició "No em va fer Joan Brossa" de cabosanroque, una gran instal·lació sonora i plàstica, formada per diferents elements quotidians extrets del seu context per representar els paisatges als que fa referència Joan Brossa en la seva prosa dels anys 40 i 50. A més a més, es poden escoltar diferents fragments de la poesia escènica de la mateixa època, farcida d'al·literacions.

Aquesta exposició itinerant visitarà diverses ciutats, com la nostra Cantània. D'ara fins al 6 de gener la podreu veure a Manresa, després la trobareu a altres ciutats com Granollers, El Vendrell, Vilafranca del Penedès...

Més informació i material didàctic relacionat amb la exposició i amb Joan Brossa, en aquest enllaç: https://goo.gl/zLTPFJ


    "No em va fer Joan Brossa" instal·lació sonora de Cabosanroque

dimecres, 21 de novembre de 2018

Els poemes de Joan Brossa


Algunes escoles ja ens han preguntat d'on surten els poemes d'en Joan Brossa que es canten a la Cantània d'aquest any que ve. Hem decidit crear un post amb aquesta informació, que de ben segur serà del vostre interès si voleu treballar els poemes a l'aula.

Els poemes surten d’aquestes recopilacions:


- l’ABECEDARI en realitat es diu Poema. Cent per tant (1967)

- Elegia al Che. Poemes visuals (1978)

- Guants Blancs es diu originalment Guants. El saltamartí (1963)

- Carnaval. (Fragment de: L’ocell miola etc.) Passat festes (1993-1995)

- Entreacte. Els ulls i les orelles del poeta. (1961)

Peixos de fusta o Petita oda en dijous. Vint -i-una odes, uns goigs, una dansa i un sonet (1958)

Eco. Sonets del vaitot (1965-66 ) 

- Humanitat. La Humanitat (2005) Ed. CruÏlla

- Sonet de paper. Llumenerada (1961-63)

La gran majoria dels poemes esmentats es troben a Aprendre amb Joan Brossa de Glòria Bordons. Ed.Universitat de Barcelona. Fundació Joan Brossa.

...més recursos didàctics, còmic poètic.

El David Cimarra de l'Escola Prínceps de Barcelona ens ha fet arribar un recurs didàctic molt suggeridor per treballar la Cantània des d'un punt de vista plàstic i d'escriptura.

Segons paraules del David:

Es tracta de la realització d'un CÒMIC POÈTIC; un dossier en el qual els coristes trobaran totes les cançons en què participen vocalment i un espai en el qual crear un còmic i un petit poema que els inspiri cada cançó.
Amb aquest poema també es podran treballar transversalment els elements principals de la rima, la mètrica i les diferents estrofes, per ampliar la seva consciència poètica i la seva vinculació amb el treball de J. Brossa y la cantata.


 Així doncs us compartim aquests dos documents:

El format BOOK PDF està preparat per imprimir a doble cara, doblegar les pàgines per la meitat i grapar. 
El format FITXES PDF es pot imprimir a una cara i treballar-a manera de fitxes.

divendres, 2 de novembre de 2018

Resum de les primeres Sessions de formació

La setmana passada vam presentar la Cantània A de Brossa amb dues sessions de formació a Barcelona i a Granollers.

A càrrec d'Eduard Iniesta, el compositor, i la dramaturga Marta Gil.
Aquí teniu l'enllaç  https://goo.gl/DsnHfG de les presentacions i petites correccions que es van fer de les partitures i del text:


Sessió de Formació- Video d'Eduard Iniesta


dimecres, 31 d’octubre de 2018

Més recursos didàctics...

La Blanca Pujol, de l'Escola Ponent de Terrassa, ha preparat un material excel·lent per presentar i treballar A de Brossa a l'aula.

Aquí el teniu: 

A més, ens envia aquesta imatge tan preciosa de la feina que estan fent amb els alumnes que participaran a la Cantània 2019:



Si vosaltres també heu preparat materials o voleu compartir la feina que esteu fent a les vostres escoles, només ens ho heu d'enviar a cantania@auditori.cat i ho anirem penjant al blog i a les xarxes. 

Ens veiem a les properes formacions!

dimarts, 30 d’octubre de 2018

Joan Brossa i la màgia

"He anat descobrint que no hi ha diferència entre un joc de mans i un poema: tots dos són una metamorfosi de la realitat, una sorpresa per a la persona intel·ligent".

Declaracions de Joan Brossa a “Espurna biogràfica”, Diari de Barcelona, 15/03/1990

Els guants blancs, el truc dels peixos de fusta, els mots que es canvien de vestit entre bambolines,... A Joan Brossa, l'afició per la màgia i el teatre li ve de ben petit. El seu pare feia teatre a l'Ateneu de Sant Gervasi, on es van conèixer amb la seva mare. El pare de Brossa era fan de Leopoldo Fregoli, actor i transformista italià que va actuar diverses vegades a Barcelona a finals del segle XIX i principis del XX. En els seus espectacles, Fregoli canviava d'aspecte i de veu dotzenes de vegades, convertint-se en diversos personatges. Fregoli es va convertir en un autèntic ídeol de masses i Joan Brossa li dedicà diversos poemes.

En aquest vídeo, el mateix Brossa pinta quatre pinzellades sobre la seva infància i ens fa un parell de jocs de mans!

Feu clic a la imatge:


dimarts, 9 d’octubre de 2018

Em va fer Joan Brossa... l'artista Muma Soler ens explica qui era Joan Brossa

Jo també podria dir: "Em va fer Joan Brossa" títol del primer text publicat per Joan Brossa el 1951.

Jo també podria dir: "Em va fer [en] Joan Brossa"; i dient-ho faig un reconeixement de paternitat, d'influència, de mestratge i molts dels creadors catalans li som deutors a nivells tan diversos com: la poesia, les arts plàstiques, el teatre, el happening, la màgia, el circ, el cinema i mil altres coses més. Vaig arribar a can Brossa a través d'Antoni Tàpies, sobre qui jo estava fent una tesina d'història de l'art, a la Universitat de Lausana, on visc. I fent-la vaig descobrir astorat que el tàndem Brossa -Tàpies havia fet 15 llibres d'artista junts amb gravats, litografies, collages i tota classe de procediments heterodoxos com els poemes visuals. Vaig pensar, aquest "payo" l'haig de conèixer. Dit i fet, el vaig escriure des de Suïssa i al cap de poc, el vaig entrevistar amb aquest rerefons teòric sobre la taula. El contacte, però, va ser molt bo i francament planer i vàrem quedar per veure'ns el pròxim cop que vingués. A ell l'intrigava molt que la meva dona vivint a Suïssa i sent suïssa, parlés tan bé el català quan molta gent que han nascut a Catalunya amb prou feines el fan servir mai. Aquesta deixadesa, aquest desamor per les coses fonamentals el preocupava molt. Ho trobava simplement revoltant.

Aprofitant els meus viatges i les festes de Nadal, ens vàrem veure un pilot de vegades, sempre al carrer de Gènova amb la seva companya Pepa Llòpis on tenia l'estudi i el pis. Eren uns sopars entranyables, sovint amb altres convidats com Manuel Guerrero, on parlàvem de tot, i ell, talment un nen, a l'hora de les postres, feia jocs de mans amb les cartes. Parlàvem sovint d'altres creadors, a qui m'incitava d'anar a veure, a conèixer i així vaig entrar en contacte amb Perejaume primer, i més tard amb Enric Casasses. Amb en Brossa, ens vàrem escriure moltes cartes (a aquella època internet no existia). També em va fer una sorpresa, escrivint-me un text per un llibre de gravats que estava fent el 1995 (Clavegueram).

És veritat però que em vaig perdre el mític estudi de Balmes, ple de papers arreu i quadres de Miró i Tàpies a les parets. En Joan explicava una anècdota a propòsit d'aquest desordre ordenat tan monumental (perquè ell sí que sabia on furgar per trobar el retall de diari que l'interessava). Doncs que un dia va venir un funcionari a reclamar no sé quin impost en retard i veient el Brossa plantat allà al mig, amb papers fins al turmell, li va dir: "vostè deu ser molt pobre" i el va donar per perdut. Quan, de fet, qualsevol quadre de la paret ho haguera pagat tot amb escreix. En Joan sempre va ser molt trapasser.

En aquest sentit l'esperit Brossa va infiltrar tota la societat. En Joan va convertir l'ascensió catalana a l'Everest en una acció artística i es va recitar al punt més alt del món una sextina d'ell; allà on tots els països hi pugen una bandera, els catalans gràcies al Brossa, hi vam pujar la poesia i l'art.
No diré cap mentida afirmant que d'aquesta actitud generosa, planera, enjogassada que va tenir amb mi, en varen beneficiar molta gent. Sempre curiós i atent, sempre a punt per donar un cop de mà en el que fos, sempre assedegat d'allò que és nou i que ens desestabilitza.

Avui, molta gent de casa nostra podria dir: "Em va fer [en] Joan Brossa". I molt especialment ho podran dir les nenes i els nens de Cantània que viuran "trapasserament" aquest any en companyia de Joan Brossa, jugant a ser poetes.


Muma, Lausana 1 i 5 d'octubre del 2018

Resultado de imagen de muma soler