Pàgines

dimecres, 18 de març de 2020

El diari d'en Marcel (part 2)


EL DIARI D'EN MARCEL

17 d'octubre de 2019 
Estimat Diari, 
La Gina ha portat unes galetes de xocolata boníssimes avui. Les ha fetes ella mateixa a casa, amb les seves mares. Són les millors galetes del món mundial. Li diré que m'ensenyi a fer-ne. A veure si ma mare o mon pare s'animen i m'ajuden el cap de setmana aquest. Les mares de la Gina són una canya. La seva mama és cirurgiana. Opera persones del cor o de la panxa. Ara no me'n recordo. La seva mare és dibuixanta. Un dia em va regalar un llibre de contes amb dibuixos que havia fet ella. M'agraden molt els cotxes que dibuixa. Són superquàntics. Viuen totes tres en un edifici nou del barri. Abans, alguns caps de setmana me n'anava a passar una tarda amb elles, quan mon pare i ma mare se n'havien d'anar a visitar algun familiar malalt. Des que la mama i el papa es van separar, no he tornat mai més a casa seva.

Ara tinc dues cases, jo. Per una banda pot ser divertit, però és poc pràctic. No trobo mai res. M'agradava més quan estaven junts. Tot era més fàcil. I fèiem moltes sortides tots tres plegats. Un dia t'explicaré amb detall què ens va passar a l'agost. Havíem sortit a passar el dia a la muntanya i ens va caure una tempesta que flipes. Vam acabat tots tres xops. Va ser molt bonic. 

Ara t'he de deixar. He de fer els deures ja, que si no la cangur es posa nervioseta. 


22 d’octubre de 2019
Estimat Diari,
Fa molt de temps que no plou. És curiós: Molta gent s’alegra que faci tants dies de sol seguits. Jo trobo a faltar que hi hagi de tant en tant algun dia plujós i gris. Em porten bon records els dies grisos. El sol molt potent m’enlluerna i em fa tancar els ulls. Massa llum... A l’hora de l’esbarjo intento buscar una mica d’ombra per no passar-me tota l’estona amb els ulls tancats. La Blanca diu que potser soc fotosensible. Sembla que hi ha persones que tenen tanta sensibilitat als ulls que quan fa massa sol han de protegir-se amb ulleres fosques o simplement han d’evitar l’exposició directa. Ja m’imagino el que dirien la colla de 6è si em veiessin al pati amb ulleres de sol... Més val que no ho provi.
Hi ha un altre motiu perquè m’agradin els dies de pluja: Fa dos estius vaig anar amb la mare i el pare a fer una travessa per la muntanya. Va fer un dia molt maco: El sol s’amagava darrere dels núvols i no molestava gaire. Érem a l’agost i s’agraïa que no fes massa calor. El pare va preparar uns entrepans boníssims: amb pa de llavors, pernil dolç i alvocat. (Crec que són els meus preferits.) La mare va trobar una font amb una aigua fresquíssima i boníssima. (Estic convençut que és l’aigua més bona que he begut mai.) Vam seure a la vora d’una alzina enorme i vam parar taula, o més aviat vam parar les estovalles. Així que acabàvem amb les postres (una poma espectacular, sucosa i dolça amb un punt àcid), va començar a ploure. No ens podíem amagar enlloc. L’alzina ens va protegir una estoneta però aviat les gotes de pluja ens van començar a caure a sobre. La mare ens va allargar les mans a mi i al pare i vam fer un cercle de tres. Va ser preciós. Vam riure i vam cantar; vam saltar i ens vam mirar ens silenci, com si fos un moment màgic. No vam fer cap foto però no me n’oblidaré mai. Aquelles imatges em tornen de tant en tant i em fan sentir bé, en pau, tranquil, acompanyat... Calor, aigua fresca, algun tro en la llunyania, la mare, el pare i jo.

Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa aquí el teu comentari. Estarem encantats de saber la teva opinió!